La Sed

Castellano

Con ‘La Sed’, la artista rompe con toda la estética previa a este libro cruel sobre la desorientación sentimental y emocional.

Estar ciego es mantenerse a refugio; empezar a ver es hacerse vulnerable. Y llenarse de heridas. Y de temblores que acaban con las verdades, para que asome la verdad. Ver es doler. Quién se atreve a enfrentarse a lo que no es lo igual, a lo que es un infierno. Ya sea un artista o un civil, repetirse es protegerse. Salvarse es huir de lo desconocido, cegarse, evitar la experiencia, el arrebato y la conmoción. Huir de la herida para sobrevivir. Pero sin herida no hay poesía, no hay arte. Por eso, vivir cerca de la luz es estar a un paso de la muerte. Por eso los artistas arrastran la sombra del suicidio.

“No hay poema sin accidente, no hay poema que no se abra como una herida, pero también que no sea hiriente”. Eso es la poesía para Jacques Derrida, que la definió hace tres décadas y así la confirma el nuevo trabajo de la artista Paula Bonet (Vila-real, Castellón, 1980). La Sed (Lunwerg) es un accidente deliberado, con el que la autora entierra su anterior vida como ilustradora. La renuncia se hace a las bravas, cortando por lo sano del éxito. Si en ‘Qué hacer cuando en la pantalla aparece The End’ (2014) trataba de las rupturas, en ‘La Sed’ trata las roturas.

Peio H. Riaño, El Español

Editorial: Lunwerg
Medidas: 20 x 25,50 cm
Encuadernación: Cartoné
Páginas: 315
1a edición, octubre del 2016
2a edición, noviembre del 2016
3a edición, mayo del 2017

Català

Amb “La Sed’, l’artista trenca amb tota l’estètica prèvia a aquest llibre cruel sobre la desorientació sentimental i emocional.

Estar cec és mantenir-se a refugi; començar a veure-hi és fer-se vulnerable. I omplir-se de ferides. I de tremolors que acaben amb les veritats, perquè aflori la veritat. Veure és doldre. Qui s’atreveix a enfrontar-se a allò que no és l’igual, al que és un infern. Ja sigui un artista o un civil, repetir-se és protegir-se. Salvar-se és fugir d’allò desconegut, encegar-se, evitar l’experiència, l’arravatament i la commoció. Fugir de la ferida per sobreviure. Però sense ferida no hi ha poesia, no hi ha art. Per això, viure prop de la llum és estar a un pas de la mort. Per això els artistes arrosseguen l’ombra del suïcidi.

“No hi ha poema sense accident, no hi ha poema que no s’obri com una ferida, però també que no sigui feridora”. Això és la poesia per a Jacques Derrida, que la va definir fa tres dècades i així la confirma el nou treball de l’artista Paula Bonet (Vila-real, Castelló, 1980). ‘La Sed’ (Lunwerg) és un accident deliberat, amb el qual l’autora enterra la seva anterior vida com a il·lustradora. La renúncia es fa a la brava, tallant en sec amb l’èxit. Si a ‘Qué hacer cuando en la pantalla aparece The End’ (2014) tractava de les ruptures, a ‘La Sed’ parla dels trencaments.

Peio H. Riaño, El Español

Editorial: Lunwerg
Mides: 20 x 25,50 cm
Enquadernació: Cartoné
Pàgines: 315
1a edició, octubre del 2016
2a edició, novembre del 2016
3a edició, maig del 2017